Visió Ardent (2016)
Autoria Marie Clements | Traducció Elisabet Ràfols | Direcció Tom Bentley-Fisher | Dramatúrgia Tom Bentley-Fisher i Elisabet Ràfols | Ajudants de direcció Joan Mª Segura i Lavinia Hollands | Intèrprets Claudia Benito, Miranda Bentley, Jordi Collet, Andy Fukutome, Anna Güell, Margo Kane, Julie Tamiko Manning i Deneh Thompson | Moviment Joan Mª Segura | Composició i interpretació musical Eduard Iniesta | Disseny d’espai i atrezzo Dino Ibáñez i Miquel Àngel Llonovoy | Disseny de vídeo Larry Bauman | Tècnic de vídeo Paco Gramaje/Alfonsito | Il·luminació Sylvia Kuchinow | Disseny de vestuari Mariel Soria | Producció executiva Cristina Raventós
Una coproducció catalanocanadenca sobre la descoberta de l’urani. L’obra ens pregunta: ens va separar per sempre la bomba nuclear que va estripar el cel, o bé encara som a temps de trobar la manera que ens uneixi? “
Al final del segle XIX un visionari de la nació dené, al nord del Canadà, va tenir una visió ardent. Va cantar sobre una gent estranya, de pell blanca, que s’enduia una roca d’un forat a la seva terra cap a un lloc molt llunyà, i allà la deixava caure cremant sobre una gent que tenia el mateix aspecte que ells, els dené. El 1945, l’urani extret en territori dené va ser utilitzat per a les bombes atòmiques que van assolar Hiroshima i Nagasaki. Visió ardent / Burning Vision ressegueix la història de l’urani des de la mina fins a la bomba. L’obra comença amb una explosió. Acaba amb una explosió. I entre aquests dos caps de foc, un cor de veus emergeix des de racons distants del planeta. En aquesta producció multilingüe, artistes de Canadà i Catalunya s’han unit per descobrir una veu comuna. L’obra incorpora vídeo, música original en directe i un equip d’actors catalans i canadencs per encarnar un món de somni que ens empeny a actuar.
Simone (2017)
Autoria Daniela Feixas | Direcció Ramon Simó | Ajudant de direcció Mònica Bofill | Intèrprets Tilda Espluga, Daniela Feixas i Anna Güell | Escenografia Ramon Simó | Vestuari Agnès Costa | Disseny de llums i so Joan Viscasillas i Paula Miranda | Vídeo i edició Marc Mittenhoff | Espai sonor Bàrbara Granados | Caracterització Àngels Salinas | Disseny gràfic Albert Aran | Maquinària escènica Ventura López Kalász | Producció de Q-ars Teatre i Temporada Alta | Col·laboracions especials Xavier Graset, Josep Julien i Mònica Bofill
L’Iris, una prostituta de cinquanta anys, rep una trucada al club on treballa d’un client sol·licitant els seus serveis. A l’apartament on ha estat citada l’espera la persona que ha demanat per ella: la Simone. L’Iris li comunica que no treballa amb dones i es disposa a sortir quan la Simone li demana que es quedi, assegurant-li que la necessita. A mesura que passen les hores, l’Iris anirà descobrint que les aparences enganyen i que en aquest apartament res és el que sembla. Les coses s’acaben de complicar quan apareix la Rosa, la dona de la Simone. L’Iris viurà les hores més intenses de la seva vida: serà testimoni d’un fet extraordinari i haurà de posar tots els seus recursos en joc per salvar la pell.
Carola (2018)
Autoria Maria Aurèlia Capmany | Adaptació Lurdes Barba, Manel Dueso i Anna Güell | Direcció Francesca Piñón | Ajudant de direcció Lurdes Barba | Assistents de direcció Tilda Espluga i Muguet Franc | Intèrprets Anna Güell | Escenografia i vestuari Montse Amenós | Ajudant d’escenografia Vilma L. López | Il·luminació Sylvia Kuchinow | Disseny de so i composició Bàrbara Granados | Caracterització Àngels Salinas | Cap tècnic Anna Boix | Fotografia Elena Frez | Disseny gràfic Albert Aran | Vídeo Marc Mittenhoff i MicGrup Catalunya | Producció Q-ars Teatre i Marta Soro
Carola és un retrat magnífic de la societat catalana del segle XX. Una dona que ens parla amb la màxima sinceritat dels records que guarda, dels seus amors i del seu periple vital com a conseqüència de néixer dona i de classe humil. La lluita per intentar assolir la seguretat econòmica, i en últim terme la llibertat, sense l’ajuda dels homes. La trajectòria vital del nostre personatge és la d’una dona que lluita per la igualtat en una Catalunya convulsa. La Carola té l’edat del segle i, en certa manera, el representa.
Paisatge Viscut II (2019)
Autoria Maria Aurèlia Capmany | Dramatúrgia i direcció Lurdes Barba | Intèrprets Anna Güell i Àurea Màrquez | Escenografia i vestuari Q-ars Teatre | Il·luminació Sylvia Kuchinow | Espai sonor Bárbara Granados | Cap tècnic Efren Bellostes | Vídeo i imatge Albert Miret | Disseny gràfic Albert Aran | Producció Q-ars teatre i Cristina Raventós
Maria Aurèlia Capmany, l’escriptora lúcida i brillant, ens aporta un material valuosíssim en els seus llibres de memòries. L’espectacle parteix dels dos volums de Pedra de toc: del gener de 1939 –data de l’ocupació franquista de Barcelona– fins a principis dels anys 90, alternant titulars, articles i decrets amb els comentaris que aquests textos li provoquen a la Capmany, amb una intenció testimonial i compromesa i amb la voluntat d’actuar contra l’oblit de la societat catalana respecte el passat més immediat.
“Per defensar-me de tanta destrucció que em volta no tinc altra arma que la memòria. I recordaré, recordaré mentre les meves cèl·lules grises – com diu el meu amic Hercules Poirot- funcionin.”
Un diàleg a dues veus per fer sonar una sola veu, la de la dona d’una sola peça, enèrgica i vital, irònica, tendra i tímida, d’ulls grossos, que necessitava ser estimada.
“A nosaltres ens haurà tocat viure a destemps, com a destemps ens haurà tocat fer la nostra història”
Maria Aurèlia Capmany a Pedra de toc