2008 – 2011

Q-ars Teatre, Cartell de Benefactors, Michael Frayn

Benefactors (2008)

Autoria Michael Frayn | Traducció Joan Sellent | Direcció Manel Dueso | Intèrprets Mercè Anglès, Josep Julien, Anna Güell i Albert Ribalta | Ajudant de direcció Vicky Mulló | Escenografia Deborah Chambers | Vestuari Míriam Compte | Ajudant de vestuari Nídia Tusal | Disseny de so Bàrbara Granados | Il·luminació David Bofarull | Caracterització Toni Santos | Fotografia David Ruano | Disseny gràfic i vídeo Jordi Llorens (Gataro) | Producció Soles Vázquez | Management Anna García

Enderrocar-construir. Destruir-edificar. Mantenir-restaurar. Tenir en compte-perdurar. Menystenir-inventar. Tot aquest garbuix és possible en l’univers dels personatges de Benefactors. Mentre l’arquitecte David es debat entre la restauració o enderrocament i posterior reconstrucció d’un barri al sud de Londres, la seva vida, la de la seva dona Jane, i la dels seus amics Sheila i Colin, també es debat en edificar-se de nou, en restaurar-se, en enderrocar-se per sempre…

L’obra ens parla de l’arquitectura física i social (plans urbanístics, millors vivendes per una millor qualitat de vida, l’especulació immobiliaria, etc.) i també de l’arquitectura que permet o no l’edificació i el manteniment d’una relació afectiva. Benafactors és una comèdia terrible, constructiva i alhora restauradora d’allò a què ens veiem abocats quotidianament: la deconstrucció de les nostres vides.

Q-ars Teatre, Cartell de Ilíada, Alessandro Baricco, Homer, Biblioteca de Catalunya, Tom Bentley-Fisher

Ilíada (2009)

Autoria Alessandro Baricco | Traducció Anna Casassas | Direcció i adaptació Tom Bentley-Fisher | Dramatúrgia Tom Bentley-Fisher i Elisabet Ràfols | Intèrprets Mercè Anglès, Mercè Arànega, Anna Güell, Àngels Sánchez i Mar Ulldemolins | Ajudant de direcció Joan Mª Segura | Escenografia i vestuari Montse Amenós | Confecció de vestuari Goretti | Espai sonor Bàrbara Granados | Il·luminació Sylvia Kuchinow | Disseny gràfic Albert Villaplana | Fotografia Ramón Anglès | Producció executiva Cristina Raventós | Ajudant de producció Gonzalo Mascheroni

Tots coneixem la història que ens explica la Ilíada escrita pel poeta Grec Homer al segle VIII a.C. L’assetjament de la ciutat de Troia. La curiositat de la proposta d’aquest muntatge és que no són ni els braus guerrers, ni els reis, ni els déus qui ens l’expliquen, sinó les dones de l’un o l’altre bàndol: esposes dels guerrers, mares de les víctimes innocents, velles sàvies o joves esclaves que volen descobrir el perquè d’aquesta guerra, i en definitiva, el perquè de totes les guerres.

Q-ars Teatre, Cartell de Suplicants, Èsquil, Anna Güell, Mercè Anglès, Mar Ulldemolins, Rafel Duran, Helena Tornero

Suplicants (2009)

Autoria Èsquil | Dramatúrgia Helena Tornero | Direcció Rafel Duran | Intèrprets Mercè Anglès, Anna Güell i Mar Ulldemolins | Moviment Joan Mª Segura | Vestuari Montse Amenós | Confecció de vestuari Goretti | Espai escènic Q-ars Teatre i Rafel Duran | Il·luminació Sylvia Kuchinow | Espai sonor José Antonio Gutiérrez (Guti) | Disseny gràfic Jordi Llorens (Gataro) | Fotografia Marc Bartomeus | Obra pictòrica Ana Barboza | Producció executiva Soles Vázquez | Efectes màgics Hausson | Projeccions Xavi Camins

Suplicants és una història de dones i de dolor. De dones ahir, avui i demà. De dones soles, esperant justícia. De dones fugint de la violència cap a un lloc suposadament millor. A l’escenari, tres actrius i tres dones. Tres dones mitològiques i tres dones reals. Tres dones desconegudes. Hipermestra. Dànae. Procne. Les tres unides pel dolor i per la sang. Van ser en el passat protagonistes de tragèdies d’Èsquil, Sòfocles i Eurípides, les tres avui perdudes. Però les seves tragèdies no són tan llunyanes. Són molt més a prop del que t’imagines. Seuen al teu costat al tren o a l’autobús, fan cua com tu al supermercat, viuen al teu mateix replà, al teu mateix carrer, a la teva mateixa ciutat. De vegades parlen una llengua que tu no coneixes i vesteixen diferent. Sovint són estrangeres i tenen una història marcada per les decisions que uns homes, pares o marits, prenen –sense consultar-les– sobre les seves vides. Homes que, sovint desesperats, projecten damunt de filles i esposes les seves pors, odis i pulsions irreprimibles, en molts casos amb devastadores conseqüències. Però també és una història d’homes enfrontats a la por i al dubte. I és també una història de governants, de les diferències entre la democràcia i la tirania, la difícil tasca de prendre decisions i les profundes contradiccions existents a les societats democràtiques. Hipermestra. Dànae. Procne. El destí, tres vegades cruel, va negar a aquestes tres dones el dret que en canvi sí han tingut Antígona o Medea a fer-nos arribar la seva història de la mà dels tràgics. Dones unides a aquests personatges mitològics per la violència i el dolor, però també per la seva capacitat de supervivència ahir, avui, demà.

Q-ars Teatre, Cartell d'Electra, Sòfocles, Teatre Nacional de Catalunya, Oriol Broggi

Electra (2010)

Autoria Sòfocles | Versió Jeroni Rubió i Rodón | Direcció Oriol Broggi | Intèrprets Mercè Anglès, Borja Espinosa, Anna Güell, Clara Segura, Marc Serra i Mar Ulldemolins | Ajudant de direcció Ferran Utzet | Espai escènic Oriol Broggi | Disseny de vestuari Montse Amenós | Confecció de vestuari Goretti | Música Marc Serra | Il·luminació Sylvia Kuchinow | Disseny de so Roc Mateu | Fotografia David Ruano | Direcció de producció Bet Orfila | Producció executiva Gonzalo Mascheroni | Producció Blanca Arderiu i Anna Madueño | Construcció d’escenografia Taller Castells | Coproducció de Q-ars Teatre amb el Teatre Nacional de Catalunya

Electra, que viu presa del dolor per l’assassinat del seu pare Agamèmnon, rei de Micenes, planeja junt amb el seu germà Orestes venjar-se de l’assassina, la seva mare Clitemnestra. Com una lleona ferida, debatent-se entre la llei dels homes i la llei de la sang, Electra, l’arquetipus perfecte de l’heroïna tràgica, prepara una venjança que l’oracle d’Apol·lo fatalment ja havia predit. Un text canònic i d’una força extraordinària traduït directament del grec i un repartiment de plenes garanties que acostarà els espectadors fins al mateix cor de la tragèdia. Ingredients que fan d’aquesta Electra, la primera tragèdia grega que el TNC ha produït, un espectacle indispensable.

Q-ars Teatre, Cartell de Rive Gauche, Marc Rosich, Anna Güell, Mercè Anglès, Maria Molins, Rafel Duran, Sylvia Beach, Adrienne Monnier, Shakespeare and Company, La maison des amis des livres

Rive Gauche (2010)

Autoria Marc Rosich | Direcció Rafel Duran | Intèrprets Mercè Anglès, Anna Güell i Mercè Martínez/Maria Molins | Escenografia Q-ars Teatre i Rafel Duran | Vestuari Montse Amenós | Ajudant de vestuari Agnès Costa | Confecció de vestuari Goretti | Il·luminació Sylvia Kuchinow | Espai sonor Bàrbara Granados | Moviment Joan Mª Segura | Fotografia Isaias Fanlo | Disseny de cartell Albert Aran | Ajudant de direcció Toni Galmés Martí | Producció executiva Anna Rius

Shakespeare and Company i La maison des amis des livres, les dues llibreries que al 1921 se situaven a banda i banda del parisenc carrer de lʼOdéon no eren fruit de la competència, sinó de la més gran de les complicitats entre les seves dues mestresses i instigadores, Sylvia Beach i Adrienne Monnier. I d’aquesta manera el carrer de l’Odéon, flanquejat per aquests dos fars, es convertia en una de les artèries principals de la vida artística de la riba esquerra dels anys vint: James Joyce, Gertrude Stein, Paul Valéry, André Gide, i un llarg etcètera. Des de les còmodes butaques dels seus establiments les seves propietàries promovien la lectura dels llibres que elles estimaven… i només els que elles estimaven. La seva era una crida vocacional i compartida. Per què no bastir en aquest ambient privilegiat i sofisticat una comèdia, feta d’enginy, paraules i alguna cita culta? Per què no plantar en aquest món la llavor de l’equívoc? El resultat n’és Rive Gauche, un text ordit especialment per a les actrius de la companyia Q-ARS Teatre amb la complicitat del director Rafel Duran.

Q-ars Teatre, Cartell de F3DRA, Marilia Samper, Sala Beckett

F3DRA (2011)

Autoria Marilia Samper | Direcció Pep Pla | Intèrprets Mercè Anglès, Anna Güell, Montse Morillo i Jaume Madaula | Escenografia i vestuari Paco Azorín | Il·luminació Sylvia Kuchinow | Espai sonor Bàrbara Granados | Moviment Joan Mª Segura | Disseny de cartell Albert Aran | Vídeo Albert Miret | Producció executiva Anna Rius

L’univers femení vist des de tres angles. Tres dones diferents, tres vides diferents, tres circumstàncies diferents que conclouen en un mateix lloc: un impuls autodestructiu eufemísticament anomenat ‘amor’. Aquesta Fedra a tres veus ens introdueix en el món privat d’aquestes dones, des d’on veiem desencadenar-se els esdeveniments que ens assenyala el text clàssic, només que aquí descobrim unes raons més humanes, més reconeixibles, més identificables, com la profunda sensació de soledat, l’autoestima minvada i el desencant, les quals exerceixen com a detonant d’una situació que precipitarà un final que, tal i com plantegen les grans tragèdies, només ha d’acabar amb la mort. “He conegut el plaer, he sentit el dolor i sé que mai tornaré a ser jo mateix”, cantava Ben Harper en la seva punyent Pleasure and Pain. De la mateixa manera, l’amor és, per a les nostres protagonistes, l’experiència transformadora i letal que els marcarà un camí comú del qual ja no hi ha retorn possible. Quan la trucada d’auxili és un xiuxiueig llunyà i sord que no arriba a ningú, la vida esdevé aleshores un trànsit esgotador i la calma només es pot entreveure a l’altre costat.