
Contrallums (2020)
Autoria Víctor Català (Caterina Albert i Paradís) | Dramatúrgia Associació Q-ars Teatre |
Direcció conjunta Anna Güell i Daniela Feixas | Intèrprets Tània Banús, Tilda Espluga i Anna Güell | Assistent a la direcció Marta Amat | Assessorament lingüístic Roser Güell | Espai escènic i vestuari Associació Q-ars Teatre | Espai sonor Bárbara Granados | Realització de vídeo Albert Miret | Il·luminació Xavi Valls | Elements escenogràfics Vilma López | Cap tècnic Xavi Valls
Contrallums és un espectacle creat a partir de les narracions breus de Víctor Català (Caterina Albert i Paradís, l’Escala 1869-1966), dels prefacis de l’autora a cada un dels seus llibres, d’algun poema nascut també de la seva ploma i de notes crítiques i comentaris dels seus biògrafs i editors.
Conèixer, rellegir i redescobrir els contes i l’obra completa de Víctor Català ens empeny, a Q-ars Teatre, en la lluita per posar en peu textos literaris de qualitat, escrits per dones i en llengua catalana, a fer-ne un espectacle elaborat amb profunditat i perspectiva que ens permet, encara avui, enfrontar-nos a fets d’una actualitat que posa els pèls de punta.
Parlem de la part fosca dels éssers humans, de la violència, del tracte que reben els més febles, de les pors, de les passions, dels clarobscurs, i del dolor carregat d’humanitat de tots els seus personatges.
La valentia i la modernitat del contingut dels textos de l’autora, i la bellesa, la contundència i la riquesa de la seva escriptura són fascinants, així com el fet que sigui una dona qui ho escriu entre finals dels S. XIX i meitats del S. XX, perquè les relacions humanes no tenen temps ni fronteres i creiem que avui és un moment perfecte per analitzar aquest contingut, emmirallar-nos-hi i explicar-nos-ho a nosaltres mateixes.

Chipko (2021)
Dramatúrgia Daniela Feixas i Anna Güell |
Direcció Daniela Feixas | Intèrprets Tània Banús i Anna Güell | Espai sonor i vídeo Mar Orfila | Espai escènic i vestuari Associació Q-ars Teatre | Il·luminació Xavi Valls | Imatge Anna Pacheco | Cap tècnic Xavi Valls | Ajudantia Marta Amat
La cultura occidental s’ha desconnectat de la naturalesa. Els humans hem perdut el nord. La capacitat de crear bellesa és directament proporcional a la capacitat de destruir-la. Els incendis, la tala massiva dels boscos, la contaminació de rius i oceans, l’explotació de la terra, la desertització… tenen conseqüències directes en les nostres vides i pot ser devastador per les noves generacions.
Chipko és un viatge que ens porta del paradís a la devastació. Dues cares d’una mateixa moneda. Què és capaç de fer una gran corporació per protegir els seus interessos econòmics? Xifres oficials diuen que un activista mor cada dos dies. Són morts o són assassinats?
Malgrat tot, Chipko és un viatge lluminós que travessa la foscor i ens torna l’esperança a través d’un recull de textos de diferents autores i autors, i de les històries de dones valentes que han entregat la seva vida a la causa i han guanyat les diferents batalles que han lliurat. Ocupes d’arbres, abraçadores d’arbres, plantadores d’arbres… totes elles van arriscar la seva vida pel bé comú. Per salvar el paradís. I ens han fet entendre que la lluita ambiental no es pot deslligar de la lluita feminista, de la lluita contra el racisme, de l’abús. Com deia Wangari Maathai, Premi Nobel de la Pau:
“Estem cridats a cuidar de la terra i dels nostres boscos i, en el mateix procés, cuidar-nos a nosaltres mateixos”.

Anem a fer una musa 2.0 (2022)
Dramatúrgia i direcció Rafel Duran | Intèrprets Anna Güell i Tània Banús | Ajudantia Marta Amat | Espai sonor Bárbara Granados | Vestuari Montse Amenós | Cap tècnic Xavi Valls | Producció Q-ars Teatre
Anem a fer una musa 2.0 és la revisió i reposició d’Anem a fer una musa (2007), un espectacle que reivindica la figura de la dona en la poesia catalana dels segles XII al XVII.
Eva i Maria, les protagonistes, ens traslladaran als diferents paratges històrics, des de l’Occitània dels trobadors que cantaven l’amor cortès, a l’espiritual Mallorca gòtica, a una València que al S.XV va beure de l’humanisme florentí més que qualsevol altre racó del nostre país i amb un cabaret barroc com a esclat final.