UDOL (2012)
Autoria Marilia Samper | Traducció Marc Artigau | Dramatúrgia Q-ars Teatre i Joan Mª Segura | Direcció Joan Mª Segura Bernadas | Intèrprets Mercè Anglès, Miquel Barcelona, Anna Güell i Pau Soler | Moviment Miquel Barcelona i Joan Mª Segura | Arranjaments i música Pau Soler | Vestuari Agnès Costa, Q-ars Teatre i Joan Mª Segura | Il·luminació Sylvia Kuchinow | Imatge gràfica Albert Aran | Fotografia Jordi Egea
“Un crit d’alerta, un viatge a través del procés de la creació artística. “
Balzac, Rilke, Pina Bausch, Fridah Kahlo, Virginia Woolf, Tàpies, Anne Sexton, Rodin o molts altres han transformat el patiment en recerca, revolta i creació. La seva por, el seu dolor, la seva solitud, la seva desesperació… han esdevingut motor de creacions brillants, lluminoses, apassionants i plenes d’emoció. Perquè el procés de la creació artística neix de les nits d’insomni, però acaba trobant la musa.
I és que els textos, les escultures o les coreografies d’aquests i altres homes i dones han inspirat un espectacle que vol ser una declaració d’amor honesta envers l’art i totes aquelles expressions artístiques que ens sacsegen l’ànima i ens omplen de passió.
Invocació (2013)
Autoria William Shakespeare | Dramatúrgia i direcció Rafel Duran | Intèrprets Mercè Anglès i Anna Güell | Il·luminació Sylvia Kuchinow | Disseny gràfic Jordi Egea | Vídeo Idei | Producció Marta Soro
Lady Anne, princesa de Gal·les; Margaret Beaufort, consort d’Enric VI de Lancaster; Elisabeth Woodville, consort d’Eduard IV de York; i la Duquessa de York, mare d’Eduard IV i de Ricard III. Quatre personatges femenins que esperen ser elegits i que posen en escena els mecanismes perversos del poder, les mentides, calúmnies, víctimes i botxins que entraven en joc en l’obra original (Ricard III) i que es resituen ara en un context contemporani. L’obra original forma part de la tetralogia que el dramaturg anglès va escriure sobre la història d’Anglaterra, i en ella es relaten les vicissituds dels últims anys del regnat de Ricard III de York, plens de mesquinesa i mentides al voltant del poder i l’ambició. En l’obra de Rafel Duran, dues dones invoquen aquest referent clàssic per comprendre millor el nostre present; temor social, abusos de poder i incompetències polítiques inclosos.
L’alè de la vida (2014)
Autoria David Hare | Traducció Mònica Bofill | Adaptació Magda Puyo i Mònica Bofill |Direcció Magda Puyo | Ajudant de direcció Mònica Bofill | Intèrprets Mercè Arànega i Anna Güell | Escenografia i vestuari Montse Amenós | Espai sonor Bàrbara Granados | Il·luminació Sylvia Kuchinow | Perruqueria Àngels Salinas | Fotografia Jordi Egea | Construcció d’escenografia Arts-Cenics | Disseny gràfic Ovidi Simó Puyo | Direcció de producció Carles Manrique | Producció Q-ars Teatre i Velvet Events
L’alè de la vida va ser escrita l’any 2002. Amb to de comèdia, Hare ens parla de la història d’una dona, Madeleine (Mercè Arànega) que s’enfronta a Frances (Anna Güell), l’esposa del seu amant. “Són dones madures amb un llarg passat darrere d’elles, però amb l’expectativa considerable de futur”. En el transcurs d’un dia i una nit, les dues dones parlen sobre les seves vides i la relació amb l’home amb el qual han compartit 25 anys. Un subtil combat de ganivets, un duel on la ironia i la tendresa comparteixen protagonisme.
Ausencias (2015)
Autoria Cristina Fernández Cubas | Dramatúrgia Jordi Oriol i Daniela Feixas | Direcció Jordi Oriol | Ajudant de direcció Daniela Feixas | Intèrprets Anna Güell i Mar Ulldemolins/Muguet Franc | Escenografia i vestuari Àlex Aviñoa i Silvia Delagneau | Il·luminació Àlex Aviñoa | Disseny gràfic Ovidi Simó Puyo | Fotografia i vídeo MicGrup Catalunya
Ausencias és un conte pertorbador. Un conte que retrata una autora de contes. Un meta text que neix de la voluntat de traduir en escena el món fantàstic de les narracions de l’escriptora Cristina Fernández Cubas i, alhora, atrevir-se a idear un “conte paral·lel” (com ho denomina l’escriptora) a partir de la lectura dels seus nombrosos contes. S’inspira en situacions, atmosferes, detalls o personatges d’un gran ventall de contes com Mi hermana Elba, Lúnula y Violeta, En el hemisferio sur, Los altillos del Brumal, Helicón, El legado del abuelo, El moscardón o Ausencia. Del còctel de tots ells n’ha sorgit un nou text marcat per la por a perdre la identitat, de l’existència de l’alteritat, de les múltiples personalitats, o d’allò que no sabem que som en realitat. I és que, en paraules de Fernández Cubas, els seus contes sorgeixen de “conjurar malsons, navegar pels límits de la raó, viatjar vers al desconegut, instal·lar-se en un llindar fronterer des d’on burlar l’espai i el temps…”, enfrontar-se a les “ausencias“.