Josep Carner, el príncep dels poetes (2020)
Selecció i dramatúrgia Laia Cabal i Q-ars Teatre | Direcció Tilda Espluga | Intèrprets Anna Güell | Música i interpretació musical Bárbara Granados | Producció i equip tècnic Associació Q-ars Teatre
Partint de l’Homenots que Josep Pla va dedicar a Josep Carner, d’articles crítics de diaris, llibres i revistes, de fragments dels seus pròlegs i escrits teòrics i d’una acurada selecció de poemes, aquest recital recull l’essència del poeta amb la voluntat d’apassionar el públic per Carner.
Cròniques de Teresa Pàmies (2019)
Autoria Teresa Pàmies | Dramatúrgia Associació Q-ars Teatre | Direcció Anna Güell | Intèrprets Tilda Espluga | Ajudant de direcció Lurdes Barba | Disseny de vestuari Maria Espluga | Disseny d’espai i llums Xavi Valls | Disseny gràfic Albert Aran | Vídeo i fotografia Mic Grup Catalunya | Xarxes Socials Marc Mittenhoff | Ajudant de producció Cristina Raventós
Un viatge apassionant, ple de personatges, anècdotes i records de l’activisme polític, el llarg exili i el retorn a Catalunya de Teresa Pàmies. A partir de fragments dels seus llibres Quan érem capitans, Testament a Praga, Gent del meu exili: inoblidables i Va ploure tot el dia, i articles, entrevistes i comentaris d’obra, es conforma aquest collage Pàmies en format de lectura dramatitzada, per donar a conèixer la vida d’aquest personatge d’una forma nítida i despertar l’interès en la seva figura i les seves obres. Un espectacle dinàmic i vital, amb els records d’infantesa al costat del pare, el colors i les olors del seu exili cubà i mexicà, el fred del seu exili per Europa i acabant a ritme dels boleros que la van acompanyar els darrers anys de la seva vida. La vida d’una dona pionera, valenta i imprescindible per entendre la nostra història contemporània.
Vides de gos (2019)
Autoriai dramatúrgia Marta Angelat | Direcció Marta Angelat i Anna Güell | Intèrprets Marta Angelat | Disseny gràfic i projeccions Maria Velat | Producció i disseny tècnic Tilda Espluga i Anna Güell | Disseny d’espai i llums Xavi Valls | Vídeo i fotografia Mic Grup Catalunya | Xaxes Socials Marc Mittenhoff | Ajudant de producció Cristina Raventós
Vides de gos és un escrit molt personal on l’autora ens parla de la seva vida, des dels nou anys fins l’actualitat, a partir dels gossos que han fet vida amb ella. Una mirada tendre i profunda de les etapes de la vida d’una dona en relació a aquells acompanyants fidels i nobles, insubstituïbles, inigualables, únics. Una lectura dramatitzada que ens dóna a conèixer la vessant com a escriptora i narradora de Marta Angelat, actriu i directora de llarga i reconeguda trajectòria, amb el seu primer text.
Nyotaimori (2019)
Autoria Sarah Berthiaume | Traducció Elisabet Ràfols | Direcció Emma Tibaldo | Ajudant de direcció Imma Colomer | Intèrprets Anna Bertran, Tilda Espluga i Jordi Llovet
Nyotaimori és un text que travessa fàcilment fronteres. L’autora ens parla, amb una gran habilitat dramàtica, d’un sistema econòmic que transforma els humans en màquines i les dones en objectes. L’obra explica la història d’una treballadora autònoma que buscant la llibertat i la independència, s’enfonsa malgrat tot en l’alienació, i mitjançant un toc surrealista entra en contacte amb els explotats invisibles del nostre món. Un discurs que confronta la llibertat i l’alienació en el treball, alhora que ens qüestiona els costums de consum a l’era actual de la globalització.
Una lectura que forma part de l’intercanvi de dramatúrgies entre Canadà i Catalunya que Q-ars Teatre realitzem des de fa anys amb la companyia canadenca Tant per Tant.
Aurora (2019)
Quan la dona de dins va obrir la porta a la dona de fora.
Autoria Manel Dueso | Intèrprets Manel Dueso, Anna Güell i Àurea Márquez
Lectura de l’obra breu que Manel Dueso va estrenar a Temporada Alta el 2014 al IV Torneig de Dramatúrgia Catalana.
És la nit de cap d’any i l’Aurora para taula per sopar amb la seva parella i el seu nen, i desitjar-se un any millor, ha de ser millor. Recorda amb emoció un viatge a l’Àfrica, un poblat a la riba del llac Victòria ple de criatures que l’abraçaven i volien jugar. Aviat arribarà una negreta etiopetitoneta que han adoptat.
Però aquesta nit no hi haurà el sopar previst. Algú truca, i quan l’Aurora obre la porta, es troba amb una dona desconeguda, serena i amable que li desitja “Bones Festes”.
Ramblejant pels sentits (2019)
Reviure el Modernisme català, un passeig per la literatura i la música del segle XX, de la mà de l’actriu Dolors Martínez, acompanyada al piano pel músic Àngel Martínez. Una proposta que va més enllà de la lectura dramàtica en relligar els textos, els autors, la música i les imatges per parlar-nos de l’ésser humà que viu i respira a qualsevol ciutat (desitjos, records, voluntats, amors i nostàlgies…).
Contes, poesia, anuncis i cançons omplen l’escenari amb paraules de Maragall, Guimerà, Guerau de Liost, Rusiñol, Carner, Pere Quart, Apel·les Mestres, Foix, Papasseit, Sagarra, Rodoreda, Leveroni, Calders, Tisner, Brossa, Capmany, Espriu, Vinyoli, Martí i Pol…
Carola (2019)
Autoria Maria Aurèlia Capmany | Adaptació Lurdes Barba, Manel Dueso i Anna Güell | Direcció Francesca Piñón | Ajudant de direcció Lurdes Barba | Assistents de direcció Tilda Espluga i Muguet Franc | Intèrprets Anna Güell | Escenografia i vestuari Montse Amenós | Ajudant d’escenografia Vilma L. López | Il·luminació Sylvia Kuchinow | Disseny de so i composició Bàrbara Granados | Caracterització Àngels Salinas | Cap tècnic Anna Boix | Fotografia Elena Frez | Disseny gràfic Albert Aran | Vídeo Marc Mittenhoff i MicGrup Catalunya | Producció Q-ars Teatre i Marta Soro
Carola és un retrat magnífic de la societat catalana del segle XX. Una dona que ens parla amb la màxima sinceritat dels records que guarda, dels seus amors i del seu periple vital com a conseqüència de néixer dona i de classe humil. La lluita per intentar assolir la seguretat econòmica, i en últim terme la llibertat, sense l’ajuda dels homes. La trajectòria vital del nostre personatge és la d’una dona que lluita per la igualtat en una Catalunya convulsa. La Carola té l’edat del segle i, en certa manera, el representa.
Cartell de la lectura de Carola i altres lectures al voltant de la figura de Maria Aurèlia Capmany:
Winter is coming (2018)
Lectura dramatitzada de contes de Nadal amb Tilda Espluga, Anna Güell i Dolors Martínez.
Bombons (2018)
Autoria Ferran Bach | Direcció Ferran Bach | Intèrprets Jep Barceló, Aina Huguet i Àngela Jové
Un poeta cèlebre arriba a una edat avançada amb una pèrdua de visió irreparable que li impedeix llegir. Fa anys que ha deixat d’escriure, però ara els amics l’han convençut que hi torni per evitar que es deprimeixi. Llavors li troben una estudiant universitària que li fa de lectora i li mecanografia els poemes nous al dictat. Quan la lectora s’adona que ell no valora prou la seva feina, se sent rebutjada i decideix aprofitar-se del prestigi del poeta.
PENSEM. (Pausa). A LA MERDA! (2018)
Autoria Manel Dueso | Direcció Manel Dueso | Intèrprets Manel Dueso, Bárbara Granados i Anna Güell
Sis personatges de diferent gènere i edat transitaran per divuit escenes d’un món pitjor per evidenciar el moment històric que ens ha tocat viure i que encara que no vulguem, ens esquitxa constantment. Manel Dueso ens proposa “El teatre com a joc”, però el teatre compromès.
Llums, llums, llums / Lumières, lumières, lumières (2018)
Autoria Evelyne de la Chenelière | Traducció Elisabet Ràfols | Direcció Emma Tibaldo | Intèrprets Daniela Feixas i Anna Güell | Producció Q-ars Teatre i Tant per Tant | Amb el suport del “Conseil des arts du Canada”, “Playwrights” i “Workshop Montréal”
Una obra que revela els pensaments i els estats d’ànim de Madame Ramsay i Lily, dos personatges de l’obra mestra de Virginia Woolf Al far, durant un estiu, deu anys després.
Mentre que la primera busca la felicitat en el matrimoni i la maternitat, la segona s’agafa feroçment a la seva independència per dedicar la vida a la pintura. Les seves concepcions sobre el món semblen ser oposades, però totes dues estan preses de bellesa i de sentit(s) i busquen més fabricar allò que és real que no pas acceptar-ho.
Una immersió en les relacions entre creació, intimitat, espai i temps, i una partitura sensible per a dues actrius.
Variacions sobre l’ànec (2017)
Autoria David Mamet | Traducció i revisió Òscar Barberán
El celler de la memòria. Poemes d’Anna Akhmàtova (2017)
Un recull seriós i meravellós que ha fet l’actriu Dolors Martínez i que inclou tot el Requiem, amb fotografies, videos i la veu de la poeta. Un viatge per la seva vida i obra.
Akhmàtova és el símbol de la poesia russa oprimida pel govern estalinista. La publicació de la seva poesia es va prohibir al llarg de 15 anys. Va ser testimoni de la Segona Guerra Mundial i del malson dels nou-cents dies del setge de Leningrad. Finalment, amb la fi de l’stalinisme el treball d’Anna Akhmàtova va començar a ser reconegut tant dins com fora de l’URSS: nominada al Premi Nobel de Literatura el 1962, investida Doctora Honoris Causa per la Universitat d’Oxford, i guardonada amb el Premi Internacional de Poesia a Taormina (Itàlia) el 1964. Va morir als 76 anys prop de Moscou el 1966 i enterrada al seu Sant Petersburg estimat.
El seu Requiem (1935-1940) va ser el producte d’un treball intens i dur. Una obra mestra tràgica altament autobiogràfica i dedicada a les víctimes del terror d’Stalin.
El que fascina dels seus versos, especialment en la lírica despullada i en els cants de dolor, és la subtilitat del sentiment, la senzilla, concentrada i fluïda expressió de la profunditat i de la riquesa de l’ànima.
El poema del pessebre (2017)
Autoria Joan Alavedra | Intèrprets Òscar Barberán, Miquel Bonet, Anna Güell i Dolors Martínez | Il·lustracions Joan Ferrándiz | Música de l’oratori de Pau Casals
“Un escriptor és, abans que tot, un home. I tot home és treballat interiorment, vulgues o no, no ja solament per l’època, sinó també pel moment que viu. És així com jo m’explico ara que aquell Poema s’anés transformant, insensiblement, en la boca dels meus personatges, en el drama de la Passió. Com podia ésser altrament, després del que ja havia passat i del que es preveia que viuria el nostre poble!”
El petit príncep (2016)
Autoria Antoine de Saint-Exupéry | Versió Anna Güell i Anna Lizaran | Intèrprets Anna Güell i David Santalices
Una faula mítica i una narració filosófica que es pregunta sobre la relació entre l’ésser humà i el seu proïsme i el món que l’envolta. El petit príncep concentra, amb una senzillesa que meravella, la reflexió llarga i constant de Saint-Exupéry sobre l’amistat, l’amor, la responsabilitat i el sentit de la vida.
Lectures representades l’any 2015*
*Mostra d’alguns dels cartells de les més de 10 lectures realitzades l’any 2015.
La signatura 400 (2014)
Autoria Sophie Divry | Traducció i adaptació Lluïsa Mallol | Direcció Joan Peris | Intèrprets Joan Gibert i Lluïsa Mallol | Escenografia Herminia Carulla | Vestuari Antonio Belart | Perruqueria Toni Santos | Disseny de llums Dani Gener | Producció executiva Cristina Raventós
La signatura 400 és el breu monòleg que manté una bibliotecària anònima amb algú que s’ha quedat tota la nit tancat a la biblioteca de la petita ciutat francesa on treballa i, mentre ella ordena els llibres i prepara la sala de lectura abans d’obrir-la al públic, li ofereix els seus pensaments i sentiments al voltant dels llibres i la biblioteca, el malestar de la cultura, la soledat de la condició humana, l’amor, el desamor i la impotència de qui espera que li passi alguna cosa a la vida. I, mentre això no arriba…, tenim els llibres.
No havies d’haver vingut (2013)
Lectura del monòleg de Feliu Formosa a càrrec de Francesca Piñón.
Es resol caminant (2012)
Autoria Catherine Banks | Traducció Elisabet Ràfols | Direcció Magda Puyo | Intèrprets Mercè Anglès i Anna Güell | Producció Cia. Tant per Tant i Q-ars Teatre
Quan la Margaret s’assabenta de la mort del seu exmarit, recorda els primers temps junts quan tots dos eren estudiants de doctorat, i comença així un viatge pel seu passat. Explicat a través de les sensacions del poema “Tretze maneres de mirar una merla” de Wallace Stevens, el tema de la seva tesi inacabada, la Margaret evoca records sexuals bonics, ordinaris i dolorosos d’abans, durant i després del seu matrimoni. Stevens, una veu que l’ha guiada mentalment durant vint-i-cinc anys, entabana la Margaret perquè desenterri les raons per les quals mai no va arribar a ser la poeta, estudiosa, muller o mare que es pensava que seria. Atrevida i poètica, l’obra Es resol caminant, és un retrat íntim d’una escriptora que pas a pas refà el camí cap a la poesia.