Autoria Maria Aurèlia Capmany | Dramatúrgia i direcció Lurdes Barba | Intèrprets Anna Güell i Àurea Màrquez | Escenografia i vestuari Q-ars Teatre | Il·luminació Sylvia Kuchinow | Espai sonor Bárbara Granados | Cap tècnic Efren Bellostes | Vídeo i imatge Albert Miret | Disseny gràfic Albert Aran | Producció Q-ars teatre i Cristina Raventós
Maria Aurèlia Capmany, l’escriptora lúcida i brillant, ens aporta un material valuosíssim en els seus llibres de memòries. L’espectacle parteix dels dos volums de Pedra de toc: del gener de 1939 –data de l’ocupació franquista de Barcelona– fins a principis dels anys 90, alternant titulars, articles i decrets amb els comentaris que aquests textos li provoquen a la Capmany, amb una intenció testimonial i compromesa i amb la voluntat d’actuar contra l’oblit de la societat catalana respecte el passat més immediat.
“Per defensar-me de tanta destrucció que em volta no tinc altra arma que la memòria. I recordaré, recordaré mentre les meves cèl·lules grises – com diu el meu amic Hercules Poirot- funcionin.”
Un diàleg a dues veus per fer sonar una sola veu, la de la dona d’una sola peça, enèrgica i vital, irònica, tendra i tímida, d’ulls grossos, que necessitava ser estimada.
“A nosaltres ens haurà tocat viure a destemps, com a destemps ens haurà tocat fer la nostra història”
Maria Aurèlia Capmany a Pedra de toc
